Com es reparteix una herència a Catalunya: guia completa 2026

En resum:

• Si hi ha testament, es reparteix com diu el testament, respectant la llegítima dels fills: una quarta part, i es paga en diners o en béns.
• Si no hi ha testament, hereten els fills a parts iguals i el cònjuge o la parella estable es queda l’usdefruit universal de tot (art. 442-3 del Codi civil de Catalunya).
• No hi ha termini per acceptar l’herència. Els terminis que corren són els dels impostos: 6 mesos per a l’impost de successions i per a la plusvàlua municipal.
• La llegítima es pot reclamar durant 10 anys des de la defunció.
• A Catalunya, els fills i el cònjuge solen pagar molt poc impost de successions, o res, gràcies a les reduccions i bonificacions. Però cal calcular-ho cas per cas.

Repartir una herència poques vegades és només una qüestió legal: també és familiar i fiscal. Aquesta guia recorre els passos des de la defunció fins que cada hereu té els seus béns al seu nom, amb el dret català com a referència.

1. Primers passos després de la defunció

En resum: abans de repartir res, cal saber si hi ha testament. Això ho diu el certificat d’últimes voluntats.

• Certificat literal de defunció: l’expedeix el Registre Civil i es necessita per a tota la resta.
• Certificat d’actes d’última voluntat: es demana al Ministeri de Justícia quan han passat 15 dies hàbils des de la defunció. Diu si la persona va fer testament i davant de quin notari.
• Certificat de contractes d’assegurances de cobertura de defunció: diu si hi havia assegurances de vida o d’accidents al seu nom.
• Còpia autoritzada del testament: si n’hi ha, es demana al notari que el custodia.

Sense aquesta documentació, bancs i registres no permeten fer cap tràmit sobre els béns.

2. Hi ha testament? Dos camins diferents

Si hi ha testament

Es compleix el que va disposar el testador. A Catalunya l’únic límit important és la llegítima dels fills (o dels pares, si no hi ha fills), que veiem al punt 4.

Compte amb un error molt estès: amb testament, el cònjuge vidu no té dret a l’usdefruit universal per llei. Aquest usdefruit és una regla de la successió sense testament. Amb testament, el vidu rep el que el testament li deixi. El cònjuge tampoc no és legitimari a Catalunya. L’únic que la llei li garanteix és la quarta vidual: si amb els seus béns i el que li deixa el testament no té recursos suficients per viure, pot reclamar el que necessiti, fins a un màxim d’una quarta part de l’actiu líquid de l’herència (art. 452-1 CCCat).

Si vols que la teva parella quedi protegida, ho ha de dir el testament. T’expliquem com fer-ho a la nostra guia sobre com fer un testament a Catalunya.

Si no hi ha testament: qui hereta a Catalunya

S’aplica l’ordre de la successió intestada del llibre quart del Codi civil de Catalunya. Cada graó només entra si no hi ha ningú a l’anterior:

El cònjuge separat legalment o de fet, o amb una demanda de nul·litat, separació o divorci en marxa, no hereta sense testament. Tampoc la parella estable que estava separada de fet (art. 442-6).

Per saber què passa a la pràctica quan no hi ha testament, mira quines conseqüències té no fer testament.

Què rep el cònjuge vidu sense testament: usdefruit o commutació

En resum: l’usdefruit universal de tot o, si ho prefereix, una quarta part en propietat més l’usdefruit de l’habitatge familiar.

• Usdefruit universal: el vidu usa i gaudeix tots els béns de l’herència mentre visqui, i els fills tenen la nua propietat. No necessita donar fiança, i no el perd encara que es torni a casar o convisqui amb una altra persona (arts. 442-3.1 i 442-4.3).
• Commutació: en lloc de l’usdefruit de tot, pot demanar una quarta part de l’herència en propietat i l’usdefruit de l’habitatge familiar. Té un any des de la defunció per triar, i perd aquesta opció si abans accepta expressament l’usdefruit universal (art. 442-5).

Com funciona l’usdefruit, quant val a efectes fiscals i quines despeses paga cadascú ho expliquem en detall a la nostra guia sobre el dret d’usdefruit.

3. Hi ha termini per acceptar una herència a Catalunya?

En resum: no. Acceptar o renunciar no té termini. El que té termini són els impostos.

El Codi civil de Catalunya ho diu expressament: el dret d’acceptar o repudiar l’herència no està sotmès a termini (art. 461-12.1). Però hi ha dos matisos importants:

• Els altres et poden forçar a decidir. Qualsevol interessat (un altre hereu, un creditor) pot demanar al notari, passat un mes des de la defunció, que et requereixi. Des d’aquell moment tens dos mesos per acceptar en escriptura pública. Si no ho fas, s’entén que repudies (art. 461-12.2 i .4).
• Els impostos sí que corren. L’impost de successions es presenta en 6 mesos des de la defunció, acceptis o no. Si t’hi passes, hi ha recàrrecs i interessos.

L’acceptació pot ser expressa o tàcita (art. 461-3): per exemple, disposar dels béns com si fossin teus ja és acceptar. I no es pot acceptar una part i repudiar la resta (art. 461-2). Més detall a és obligatori acceptar una herència?.

4. La llegítima catalana: un crèdit, no una part dels béns

En resum: és una quarta part, es reparteix entre els fills a parts iguals i es pot pagar en diners.

És la gran diferència amb la resta d’Espanya. A Catalunya:

• Qui la té: tots els fills, per parts iguals. Els néts només si el seu pare o mare ha mort abans, ha estat desheretat o declarat indigne, i aleshores ocupen el seu lloc (art. 451-3). Si no hi ha descendents, els pares, per meitat (art. 451-4).
• Quant és: la quarta part d’una quantitat base. I aquí hi ha el detall que gairebé tothom passa per alt: aquesta base no és només el que queda en morir. Al valor dels béns, descomptats els deutes i les despeses de l’última malaltia i de l’enterrament, s’hi suma el que el difunt va donar en els deu anys anteriors (art. 451-5). En una família que ha fet donacions en vida, la llegítima real és força més gran del que surt mirant només el patrimoni de l’últim dia.
• Com es paga: és un dret de crèdit, no una quota dels béns. L’hereu decideix si la paga en diners o en béns. Per això es pot deixar, per exemple, l’habitatge o l’empresa familiar a un sol fill, sempre que pugui pagar la llegítima als altres.
• Fins quan es pot reclamar: 10 anys des de la defunció (art. 451-27).

Es pot desheretar un fill? Només per alguna de les causes que fixa la llei: les d’indignitat, negar aliments al testador o a la seva família quan hi havia obligació, el maltractament greu, la privació de la potestat sobre el fill per causa imputable al legitimari, i l’absència manifesta i continuada de relació familiar quan és culpa exclusiva del fill (art. 451-17). La desheretació ha de constar en testament, codicil o pacte successori, dir la causa i anomenar el desheretat (art. 451-18).

5. En què es diferencia del Codi civil estatal

Quin règim s’aplica depèn del veïnatge civil del difunt, no d’on siguin els béns. El veïnatge català es té per naixement o s’adquireix per residir a Catalunya dos anys declarant que aquesta és la teva voluntat, o deu anys seguits sense declarar el contrari (art. 14.5 CC).

6. El repartiment a la pràctica: quatre fases

1. Inventari: tots els béns, drets i deutes del difunt: comptes, immobles, vehicles, participacions, assegurances, préstecs pendents.
2. Valoració: cada bé amb el seu criteri fiscal (valor de referència del Cadastre per als immobles, cotització per a les accions, etc.). D’aquí surt la base de l’impost.
3. Partició: els hereus acorden què rep cadascú. Si tots hi estan d’acord, poden fer-la com vulguin, fins i tot apartant-se del que va disposar el difunt per al repartiment. Si no hi ha acord, es pot recórrer a un comptador partidor o a la via judicial.
4. Adjudicació: escriptura d’acceptació i partició davant de notari, i inscripció dels immobles al Registre de la Propietat.

Un consell pràctic: no deixis l’herència sense repartir. Quedar-se com a copropietaris «de moment» és la font més habitual de conflictes entre germans.

7. Els terminis que sí que corren

Benefici d’inventari: si sospites que hi ha deutes, accepta a benefici d’inventari. Així només respons dels deutes fins on arriben els béns heretats, i no amb el teu patrimoni. L’inventari es fa davant de notari, però també val el que presentes a Hisenda per a l’impost de successions (art. 461-15.2 CCCat).

8. Quins impostos es paguen en una herència a Catalunya

Impost de successions (ISD)

Es liquida davant l’Agència Tributària de Catalunya i cada hereu paga pel que rep. La norma és el llibre sisè del Codi tributari de Catalunya (Decret legislatiu 1/2024), que des del març de 2024 substitueix l’antiga Llei 19/2010. Per als familiars directes sol quedar molt reduït, però cal calcular-ho cas per cas. Ho veiem en profunditat a la nostra guia sobre l’impost de successions a Catalunya.

Reducció per parentiu (art. 631-2):

Bonificació de la quota (art. 633-4): el cònjuge, i la parella estable, que té el mateix tracte (art. 634-1), es bonifica el 99 %. Els fills menors de 21 comencen també en el 99 %. Els fills majors de 21 i la resta del grup II comencen en el 60 %, i el percentatge baixa a mesura que puja la base imposable.

Habitatge habitual del difunt: reducció del 95 % del seu valor, amb un límit de 500.000 € per al conjunt de l’habitatge, repartit entre els hereus (mai menys de 180.000 € per hereu). S’aplica al cònjuge, descendents, ascendents i col·laterals, aquests últims només si tenen més de 65 anys i van conviure amb el difunt els dos últims anys. Cal conservar l’habitatge 5 anys (arts. 631-17 a 631-19).

Empresa familiar: reducció del 95 % si es compleixen els requisits. Però els fills i altres familiars que l’apliquen perden la bonificació de la quota (el cònjuge no). Per això és tan important planificar-ho abans (art. 633-4.4). Més informació a el protocol d’empresa familiar.

Parament domèstic: Hisenda suma a l’herència un 3 % del valor dels immobles que estaven a disposició del difunt, pels mobles i estris que no s’han inventariat.

Convivència d’ajuda mútua: el cas que gairebé ningú no coneix. Si l’hereu convivia amb el difunt en una relació de convivència d’ajuda mútua, per exemple dos germans o dos amics, se li apliquen les mateixes reduccions que a un nét: 50.000 € per parentiu, 275.000 € si té 75 anys o més, i el 95 % de l’habitatge habitual. Cal acreditar-la amb una escriptura pública atorgada com a mínim dos anys abans de la defunció o amb una acta de notorietat que demostri dos anys de convivència (art. 631-34). Sense això, aquests hereus tindrien la reducció d’un germà (8.000 €) o cap.

Plusvàlua municipal

Si hi ha immobles urbans, es paga a l’ajuntament on són. Des del 2021 hi ha dues maneres de calcular-la i s’aplica la més favorable. Si s’acredita que el terreny no ha guanyat valor entre la compra i la defunció, no es paga (art. 104.5 de la Llei d’hisendes locals). A més, la llei permet a cada ajuntament bonificar fins al 95 % de la quota quan hereten fills, cònjuge o pares (art. 108.4 de la Llei d’hisendes locals), i molts l’apliquen a l’habitatge habitual. Cal mirar l’ordenança fiscal de cada municipi.

IRPF de l’hereu

Rebre l’herència no tributa en l’IRPF, perquè ja paga successions. El que sí que tributa són les rendes que donin els béns des que són teus: lloguers, dividends, interessos.

Compte amb els plans de pensions: no formen part de l’herència ni paguen successions. Els cobren els beneficiaris designats i tributen en el seu IRPF com a rendiment del treball (art. 17.2.a de la Llei de l’IRPF). Com que l’IRPF és progressiu, convé planificar quan i com es cobren.

9. Pactes successoris: planificar en vida

En resum: a Catalunya pots deixar organitzada la teva herència en vida, de manera vinculant. A la resta d’Espanya, en general, no.

Els pactes successoris (arts. 431-1 i ss. CCCat) només es poden signar amb el cònjuge o la parella estable, amb els parents en línia directa i amb els col·laterals fins al quart grau, i amb alguns parents del cònjuge (art. 431-2). Hi ha dues modalitats:

• Heretament: s’anomena hereu en vida. És la figura tradicional catalana i continua molt present en les successions familiars i d’empresa.
• Atribució particular: s’atribueixen béns concrets a una persona amb efectes successoris.

A efectes fiscals tributen com a successió, no com a donació (art. 11 del Reglament de l’ISD). Són especialment útils en empreses familiars, patrimonis complexos o quan es preveuen conflictes. T’expliquem com encarar-ho a com planificar una successió.

10. Errors freqüents que veiem en herències

• Creure que hi ha 6 mesos per acceptar. No n’hi ha. El que venç als 6 mesos és l’impost, i aquest termini corre encara que no hagis acceptat.
• Acceptar sense mirar els deutes. Si poden superar els béns, accepta a benefici d’inventari.
• Deixar passar el termini de l’impost. Si no hi ha liquiditat per pagar-lo, demana la pròrroga o el fraccionament dins dels 5 primers mesos.
• Renunciar sense calcular. Una renúncia mal plantejada pot tributar com a donació a qui rep la part renunciada.
• Quedar-se en copropietat. La partició resol; ajornar-la multiplica els conflictes.
• Donar per fet que el vidu té l’usdefruit de tot. Només si no hi ha testament. Amb testament, només el que li deixi el testament i, si no té recursos, la quarta vidual.
• Oblidar el veïnatge civil del difunt. No és el mateix el dret català que el Codi civil estatal.

11. Cas pràctic: herència amb testament a Sant Celoni

Dades anonimitzades d’un cas real del despatx.

Difunt amb veïnatge civil català. El testament deixa l’usdefruit universal vitalici a l’esposa, de 90 anys, i la nua propietat als dos fills per meitats.

Patrimoni: habitatge familiar a Sant Celoni (valor de referència 235.000 €), local a Cardedeu (valor de referència 95.000 €) i comptes bancaris per 42.000 €. Parament: 3 % dels immobles, 9.900 €. Deute: hipoteca pendent de 35.000 €.

Hi havia també un pla de pensions de 28.000 €. No entra a l’herència: el cobren els seus beneficiaris i tributa en el seu IRPF.

Inventari: actiu de 381.900 €, deutes de 35.000 €, actiu net de 346.900 €.

Liquidació de l’impost de successions:

• La vídua paga 0 €. Als seus 90 anys, l’usdefruit es valora en el mínim legal, el 10 % (art. 26.a de la Llei de l’ISD): 34.690 €. Queda cobert per la reducció de 100.000 € del cònjuge.
• Cada fill paga 0 €. Rep la nua propietat de la meitat: 156.105 €. Li correspon la reducció per parentiu (100.000 €) i la d’habitatge habitual (95 % del valor de la seva part de l’habitatge, 100.462,50 €). La base liquidable queda en zero.
• Condició: per no perdre la reducció de l’habitatge, els fills l’han de conservar 5 anys.

Preguntes freqüents

Quant de temps hi ha per acceptar una herència a Catalunya?

No hi ha termini per acceptar o repudiar (art. 461-12.1 CCCat). Però si un altre interessat et requereix davant de notari, tens 2 mesos, i si no acceptes s’entén que repudies. I l’impost de successions s’ha de presentar en 6 mesos des de la defunció.

Què passa si hi ha més deutes que béns?

Accepta a benefici d’inventari: només respons dels deutes amb el que reps de l’herència, no amb el teu patrimoni. Si és clar que els deutes superen de molt els béns, el més habitual és repudiar en escriptura pública.

Què li correspon al vidu si no hi ha testament?

L’usdefruit universal de tota l’herència, sense fiança i encara que es torni a casar. En el termini d’un any el pot canviar per una quarta part de l’herència en propietat més l’usdefruit de l’habitatge familiar.

I si hi ha testament i al vidu no li deixa res?

A Catalunya el cònjuge no és legitimari. Només pot reclamar la quarta vidual si no té recursos suficients per viure: el que necessiti, fins a una quarta part de l’actiu líquid (art. 452-1 CCCat).

Què passa si els hereus no es posen d’acord?

Es pot nomenar un comptador partidor o demanar la divisió judicial de l’herència. Una bona mediació prèvia sol estalviar anys de plet.

Es pot renunciar només a una part de l’herència?

L’herència no: s’accepta o es repudia sencera (art. 461-2 CCCat). Però si el testament deixa béns per llegat, l’hereu pot acceptar l’herència i renunciar al llegat, o a l’inrevés, i qui rep dos llegats en pot acceptar un i renunciar a l’altre (art. 427-16). Per això un testament ben redactat dona marge per triar.

Es pot renunciar a la llegítima en vida del pare o la mare?

En general no: la renúncia a la llegítima abans de la defunció és nul·la. Hi ha excepcions taxades, en escriptura pública, com la del fill que rep béns en vida en pagament de la seva llegítima futura i renuncia al possible suplement (art. 451-26 CCCat). Després de la defunció sí que s’hi pot renunciar.

Com es reparteix una empresa familiar?

L’ideal és planificar-ho en vida amb un pacte successori o, com a mínim, en el testament. La reducció del 95 % per empresa familiar és incompatible amb la bonificació de la quota, així que cal calcular quina convé abans de decidir.

Quant costa tramitar una herència?

Depèn de cada herència. Cal sumar-hi l’impost de successions, la plusvàlua municipal si hi ha immobles urbans, la notaria (escriptura d’acceptació i partició), el Registre de la Propietat i els honoraris professionals.

Quins impostos paga un hereu que no viu a Espanya?

Paga l’impost de successions a Espanya pel que hereta. Si el difunt vivia a Catalunya, s’aplica la normativa catalana, amb les seves reduccions i bonificacions. Si el difunt no vivia a Espanya, s’aplica la de la comunitat autònoma on hi hagi els béns de més valor (disposició addicional segona de la Llei de l’ISD).

Has de tramitar una herència a Sant Celoni o al Vallès Oriental?

A Prat Mora tramitem herències de principi a fi: inventari, valoració, impostos, partició davant de notari, inscripció al Registre i, si cal, mediació entre hereus.

📞 93 867 03 51 · De dilluns a dijous de 8:00 a 17:00, divendres de 8:00 a 14:00

👉 Testaments i herències a Prat Mora